La felicitat en la infància

Factors que influeixen en la felicitat:
Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.

Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.

Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.

1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.

2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.

3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.

4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.
5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...

6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.

7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.

8. L’Intel·ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.

Què són les emocions

Aquí tenim una mica de teoria de les emocions i el autocontrol, per poder veure la importància que té aquest tema

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Les emocions és un element insubstituïble en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.

Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: el desvetllament fisiològic, l'expressió conductual i l'experiència conscient. 

Emocions poden ser: la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic, la sorpresa, l'acceptació, la curiositat, l'ansietat, l'avorriment, la pietat, el ressentiment, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia, l'admiració...

ALGUNS DELS OBJECTIUS GENERALS QUE PRETENEM EN L'EDUCACIÓ EMOCIONAL SÓN:

- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.

- Identificar les emocions dels altres.

- Desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions.

- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

- Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives.

- Desenvolupar una major competència emocional.

- Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se.

- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

L'esforç

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.

Aquesta música us ajudarà a tenir un moment per a vosaltres.